Sento la porta que es tanca, el soroll de les claus, em llevo. Sé que alguna cosa ha canviat des que vaig arribar, em cuides diferent.. Avui abans de marxar has vingut a l’habitació, t’has acostat i m’has dit bon dia i que per fi ja es divendres. Et miro i somric, si, jo també esperava el divendres.
Plou. Surto de sota la vànova i vaig cap a la cuina sense treure’m la son la de cara i poso aigua a escalfar. M’agrada anar amb pijama per casa i aquest dels ossets es especialment còmode, fa temps que estem junts..
M’assento a la butaca prop de la finestra fins sentir que l’aigua bull i salta el piuet, ara tot en silenci de nou, arrossego els pantalons fins a la cuina - m’agrada estar perduda dins del pijama, així es més fàcil desfer-me’n- i em preparo el te.
Torno al costat de la finestra, aquesta butaca es perfecta, la mida de justa de persona (mida com jo..) amb peus inclosos, sento l’escalfor de la tassa a les mans. Poso música, hi ha David Sylvian, ja saps que en penso, una bona banda sonora per tirar-se pel balcó.
crec que tens un gran futur com a escriptora, poeta i artista del bloc
ResponElimina