Et miro les mans, m'agrada mirar les mans, els ulls, la boca, diuen tantes coses... T'he demanat com tantes vegades que m'escriguis alguna cosa a la plana d'avui, encara que sigui breu... Ho llegeixo, es bonic, tanco l’agenda i continuo mirant la gent que entra i surt i a tu, concentrat de nou en un llibre que no puc entendre.
Ho confesso, sóc addicte a les cafeteries i els muffins. El Keogh’s ho té tot.. racons per ser a prop i lluny de tothom menys de tu i els millors muffins del món. Heu provat el de maduixa o el de nous, canyella i una mica de nou moscada?? els porten amb una pastilleta de mantega i no, no els hi cal. L'obro, encara es calent i en pessigo un trosset.
Recordo el que em va portar aquí la primera vegada. No, no crec que tinguem un destí programat, però si que crec que el destí ens posa a l'abast les oportunitats de complir els somnis i a nosaltres ens toca decidir que en fem.
"Is maith an scéalai an aimsir"- Time is a great storyteller- El temps es un narrador excepcional.
Keogh's Cafe??? Suposo que un cafè. O no? Només Keogh's Cafe, res més. Enigmàtic.
ResponElimina