"La mayoría de nosotros lleva enquistado, desde siempre, un viaje, que no es una visita ni una vacación, sino un sueño. Y que se va forjando poco a poco, mediante una delicada arquitectura. Es una amable melancolía, y desarrollamos un alambicado proceso para ponerla en pie: sin pasajes de avión, sin tiempo, sin dinero. De párpados a adentro.".. Maruja Torres
dijous, 24 de març del 2011
dissabte, 19 de març del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
La terra plora
Ells estan bé.. . Des d'ahir no podia treure'm del cap les paraules que fa temps em va dir un dels amics que tinc al Japó, "la terra plora", parlàvem d'algun desastre que havia passat. Si, la terra plora, i quan plora no té qui o que l'aturi.
Un altre amic, m'ha enviat aquesta pintura..
Sovint oblidem, o oblido, la sort de viure en un lloc en pau, en un lloc segur. Les imatges ens fan veure i sentir, com quan mirem el cel en una nit fosca i estrellada, que som molt i molt petits en la immensitat de l'univers.