Hokusai’s The Great WaveElls estan bé.. . Des d'ahir no podia treure'm del cap les paraules que fa temps em va dir un dels amics que tinc al Japó, "la terra plora", parlàvem d'algun desastre que havia passat. Si, la terra plora, i quan plora no té qui o que l'aturi.
Un altre amic, m'ha enviat aquesta pintura..
Sovint oblidem, o oblido, la sort de viure en un lloc en pau, en un lloc segur. Les imatges ens fan veure i sentir, com quan mirem el cel en una nit fosca i estrellada, que som molt i molt petits en la immensitat de l'univers.
Just aquest matí passejant pel parc, jo m'he fet unes reflexions similars. Jo també trobo que ens oblidem de la tranquil·litat que tenim, encara que tinguem els nostres problemes.
ResponEliminaMolts petons
Rosa